Dia 30 de desembre de 2010, a un dia per acabar aquest any. Això sortirà a la llum el dia 31, però dubto que entre el poc que queda d'avui i demà, passi algun esdeveniment que em faci canviar la meva opinió respecte al que ha estat aquest any per mi. Tan de bo. Tan de bo passés alguna cosa emocionant (i bona) que em fes millorar la meva opinió sobre aquest any que se'n va (que no ha estat pas dolent, al contrari) i no sentir aquesta sensació que tinc ara mateix de que s'acaba l'any amb moltes coses pendents. Bé, potser no són tantes, les coses pendents, però pesen. Deixant-me de tonteries, em disposo a continuar, i intentaré explicar què ha donat aquest any de si pel què fa a la meva vida. Si intento analitzar de manera general tot el que m'ha passat aquest any, els fets se'm llancen a sobre i no en trec res clar, hauré d'anar des del principi fins al final, mes a mes, pensant en els fets més destacats i, sobretot, fixar-me en què han produït en mi. La veritat és que mentre ho escric i hi penso, em fa mandra fer-ho. La mandra, sempre fotent. Entre la mandra i la por, un pot arruïnar la seva vida, deixant de fer un munt de coses que mai se sap on el podrien haver dut. La vergonya també és amiga d'aquestes dues. Me les conec bé les tres, crec que són alguns dels meus grans problemes, sobretot les dues últimes. La por i la vergonya em fan callar massa, no em deixen actuar, i segur que han oprimit el meu 2010 com han volgut. És trist donar la culpa a la por o la vergonya com si fossin alguna cosa aliena a mi, formen part de mi i sóc jo qui haig de canviar, cosa que he dit no sé quantes vegades: confiar més en mi mateix, etcètera. Consells. Consells que em dic i no m'aplico. Bé, passem al que ha estat l'any i deixem-nos de lamentacions.
El 2010 ha estat, per mi, l'any de l'inici del canvi. Un canvi que espero que s'acceleri l'any que ve (això és tasca meva, no ho puc deixar en mans del destí) i obtenir-ne així resultats. Aquest canvi s'ha produït sobretot en els últims mesos, m'he adonat que l'important és lluitar i tenir les idees clares. Saber què es vol. Un cop saps el que vols, lluita per aconseguir-ho. Aquest és el meu punt feble: no sé com aconseguir el que em proposo. Em falten dosis importants de confiança en mi mateix per aconseguir-ho, tot i els consells que em dóna la gent i frases que llegeixo i em fan pensar "tu també pots". Tothom deu tenir alguna cosa especial, només cal descobrir quina cosa és. El problema és quan no trobes quina és la teva cosa especial. Aquí és on em trobo ara, no sé què haig d'explotar de mi mateix per poder mostrar el millor de mi al món, sent jo mateix. O potser no tots ho tenim. Potser ens ho diuen per fer-nos sentir millor als que, a primera vista (ni segona ni tercera), no destaquem ni en el físic ni en la personalitat, tot i que tampoc sé perquè voldrien fer-nos sentir millor. És igual, no vull pensar en complots ni coses rares. Només vull saber afrontar les coses de la vida i donar la cara. Donar la cara sempre, no només en moments de perill, també quan no hi ha perill i donar la cara em pot donar satisfaccions.
Donar la cara. Aquest serà el meu propòsit pel 2011. És també el meu consell per a vosaltres. Si es vol alguna cosa, anar a aconseguir-la.
Per acabar, unes paraules en anglès, perquè va ser així com les vaig sentir, que em van emocionar molt i realment m'han fet pensar en aquest últim mes:
Tonight, I want you to forget all of your insecurities. I want you to reject anyone or anything that's ever made you feel like you don't belong or made you feel like you don't fit in or anything that's made you feel like you're not good enough. I want you to free yourself of anyone or anything that's ever made you feel insecure or bad about yourself, or like a misfit, or an outcast, or like you're not pretty enough, or thing enough, or can't sing well enough, or dance well enough, or write a song well enough. You remember that you are goddamn Barcelona superstars and YOU WERE BORN THIS WAY!
Lady Gaga al Palau Sant Jordi, 7 de desembre de 2010 (The Monster Ball Tour).
Està clar que el consell estava molt basat en la seva experiència, però en el fons, ens pot servir a tots (els que ho necessitem). Encara que no ens considerin suficientment bons, amb esforç i donant la cara, segurament podrem aconseguir el que volem. O això és el que m'agradaria pensar.
Feliç 2011, de tot cor.
